Aprofitant estos dies plujosos de mitjan de març he netejat i ordenat la falsa, una tasca pròpia de fer-se en dies com estos. Entre el munto de cintes gravades que tinc m’han aparegut lògicament les dels últims quatre anys.
En veure-les, em va sonar la campaneta de la curiositat i em vaig posar a visualitzar-les novament, és a dir, em van entrar ganes de recordar tot allò que havia realitzat el nostre equip de govern de JNP durant els quasi quatre anys al capdavant del consistori. Em vaig posar a repassar eixes cintes i a part de la satisfacció d’haver-les gravat jo (modèstia a part), vaig notar que eixa satisfacció era doble donat que tot allò era una documentació gràfica molt valuosa on es reflecteix una etapa de la història del nostre poble, Les Coves de Vinromà. Una etapa, que si bé hi ha passatges anteriors molt importants, he començat a visionar des de la investidura de Jacobo Salvador Serret com alcalde i el nomenament del seu equip de govern JNP format per Gustavo Viol, Estefania Montull, Héctor Ripollés i Juan José Sales.
No les tinc ordenades i per això que els temes no guarden una relació cronològica, no obstant això, unes coses abans i altres després vaig veient tot allò que pense, seria interessant compartir amb la resta de veïns del poble. Són més de tres-centes cintes d’una hora de duració en les quals vaig veient la tasca que va suposar desfer-se de l’abocador de residus tòxics i perillosos. Aconseguir legalitzar LM com a indústria tenint en compte que s’havia construït en un terreny sense qualificar. Acabar de condicionar i posar en funcionament el Centre de Dia. Habilitar un lloc més adequat per a guarderia. Negociar de forma incansable la reparcel·lació del polígon Mas de Boira. L’obra de la carretera i la dels carrers del nucli antic. El canvi de fanals i per descomptat el gimnàs junt amb les aules polivalents en el col·legi. Tot açò vist així per damunt.
Faig un incís, m’alce de la cadira, aguaite al carrer i veig que continua plovent, així que continue mirant cintes i en estes imatges m’adone de l’enorme treball realitzat en l’aspecte cultural. Alguns exemples són la recuperació del grup de danses, les nits de teatre i cine, les actuacions de grups com ADALL i Planakanta, les nits d’estiu en la Font de Company, diversos actes en l’Església Vella, que per cert també mereix mencionar el seu condicionament per a poder realitzar precisament estos actes.
Vaig mirant una cinta després d’una altra i la veritat és que m’emocione al reviure novament tots estos fets, per exemple de com ha evolucionat la fira de Nadal en estes últimes quatre edicions, i també l’èxit que va tindre la mostra multicultural i sobretot el gir que han donat les nostres estimades festes patronals. A tot açò em crida enormement l’atenció el fet que, un factor important ha sigut la col·laboració i participació dels propis ciutadans. En este aspecte es mostra clarament en les imatges que el mèrit és compartit entre els que ens governeu, un important nombre de covarxins/es i també qui se sent covarxí/na....
D’altra banda, en algunes seqüències de les meues gravacions s’albira la part més agra de la legislatura, és a dir, l’haver d’enfrontar-se a uns importants deutes econòmics heretats de l’anterior legislatura així com a una gravíssima crisi mundial. A pesar de tot açò, el nostre equip de govern ha demostrat la sensatesa i el trellat necessari per a tirar endavant, i a més progressant.
Açò que acabe d’exposar-vos és només un lleuger resum del que reflecteixen els metres i metres d’imatges gravades i que vénen a ser el més clar testimoniatge del comportament d’un poble guiat per unes persones a qui els vam donar la nostra confiança fa uns quatre anys aproximadament.
Confie que seguisca així durant molts anys més
Toni Albella.
