dijous, 17 de març del 2011

M’agrada passejar cap al tard, a boqueta nit

M’agrada passejar cap al tard, a boqueta nit, pel nostre poble, les Coves, i mirar quines obres es fan, què es millora i modifica, què s’intenta conservar.... i veritablement he de dir que des d’un temps ençà, el poble pareix que s’haja vestit de festa: amb una gran majoria de carrers arreglats, amb un enllumenat nou i de baix consum, amb la iniciativa privada que arregla els seus edificis amb molt de gust, amb placetes encisadores,...  

Ja sé que em direu que els nostres diners ens costa, és veritat!, però des de sempre els covarxins hem tingut un impost :“el jornal de vila” de tots els homes en edat de treballar, i hem pagat els impostos d’acord i en proporció al que tenim i gaudim, i mai, mai... ens ha agradat ser un poble subvencionat (espoliant els pobles veïns com pot ser algun alcalde ho fa)... Ens agrada ser amos i senyors del nostre destí individual, alhora que creiem en la força de la col·lectivitat, del grup (cadascú porta les seues olives al molí, i paga o cobra, però tots mengem el mateix oli). Hem col·laborat  sí, entre tots els afectats, a pagar una part proporcional del carrer on tenim la nostra propietat, i així ho hem fet sempre, i així ens ha permès arreglar més trossos de carrers, i no s’ha hagut de triar quin carrer s’arregla de franc i quins passen la mà per la paret,... i si el que es tria crea suspicàcies del per quin interès s’ha triat?, el teu sí , el meu no?.... Tots arreglats i amb petites aportacions per cadascuna de les propietats que se’ns arreglen. Així hem funcionat sempre, i malgrat tot, els nostres representants municipals tenen la potestat de fer la distribució més adient dels plans de millora que s’aconsegueixen per al poble, encara que l’oposició repetisca per activa i per passiva (deuen creure que a força de repetir les coses seran certes o es faran com ells diuen)que no ho fan bé. I jo em pregunto: ells ho han fet millor en el curt període de temps que ens van desgovernar? Un exemple pot ser el carrer Terol (una completa disbauxa sense solució a hores d’ara, ja que a cada propietari se li apliquen canons diferents per a pagar), o el carrer Sant Roc (el més car de la història), o el carrer de l’Hospital (gratis, per què?, però us convido a veure’l).
Bo! JNP, els millors! Seguiu endavant i feu-ho així, si no recordo malament, el Defensor del Poble Valencià, us ha donat la raó ja que feu una distribució ajustada a dret de les contribucions especials per arreglar els carrers...si ho volen veure que ho vegen, ...i si no que parlen per parlar.  

                                               Un covarxí que passeja i veu... ( si m’ho permeteu)