dilluns, 21 de març de 2011

Mai no ho sabré…

Mai no sabré quin és l’amor que li tenen al saló d’actes de la casa de la cultura de les Coves per a realitzar actes de tan gran nomenada, i amb personatges tan famosos…. Si era un acte, el realitzat dimarts passat, per a presentar els alcaldables de la comarca, com ens van elegir a nosaltres?

Segurament seria per les paraules del manador més alt que va acudir, que molt ben informat pels més de quaranta assessors (tan ben pagats que té), va dir que estava en un poble molt ric, els veïns del qual no li demanàvem res…, què voleu que us diga d’aquestes paraules? Si li ho demanem tot (com a “padrecito” que és), però com la majoria dels covarxins, no som de la seua corda, ens escatima tot el que pot i ho dóna a altres (no assenyalem a ningú) que segurament saben demanar-ho millor i tenen més gràcia! Perquè clar, i com no ens dóna res, això fa que, uns dies abans, vaig veure en una televisió local un reportatge de l’aspirant a l’alcaldia de les Coves, del mateix partit polític que l’anterior, el qual va dir més o menys que el nostre poble era un lloc tercermundista, ple de mancances i d’endarreriments… Bo fam, fam,... va dir que no! però quasi. I clar jo no sé a què atendre’m! Quin dels dos tindrà raó? Com és que de personatges tan informats ixen opinions tan dispars? Tant de bo, que no va venir el més manador de tots, perquè si ens haguera dit que som els millors i que Déu proveirà… ahí sí que m’haguera fet de la pitxa un embolic. Una altra vegada serà…, he d’anar! Ja ho crec que sí, aniré sense falta!
Ara no vaig anar, us ho diré: vaig veure a la bústia un paperet fotocopiat (i de mala manera, sense respectar un ordre i un protocol, i jo per a aquestes coses sóc molt mirat) i amb un acabament “ESTEU TOTS INVITATS!”, mare meua! Em vaig esglaiar; un acte amb personatges tan famosos i afamats en tants aspectes de la vida actual, i dos mil covarxins ansiosos de veure’ls, i un saló d’actes d’un aforament de dues-centes persones, i jo que tinc claustrofòbia i emotivament sóc de llàgrima fàcil…. i no hi havia “picaeta” com fan els contraris… Txè! que em perdonen, ja m’ho han contat, tot pla i llis i Visca les Coves!!!