dilluns, 14 de març del 2011

Amb delectança i perquè m’abelleix

Amb delectança i perquè m’abelleix voldria dir que els pobles i societats que per damunt de tot miren pel benestar dels més menuts, dels seus infants,que no filen prim en despeses perquè aconseguisquen una educació de qualitat, que no maregen la perdiu amb promeses dilatòries de macrocentres que no arriben mai,que escolten les necessitats manifestes i actuen ràpidament i en conseqüència, aquestos pobles, amb els seus governants al cap, són els que a la llarga trauen les faves d’olla.

M’explicaré: l’educació no és un bé que es pot amidar en metres o en quilograms, no és un bé, la consecució del qual es pot ajornar per a més endavant, no és un bé per a uns pocs només, per a eixos que se la puguen pagar...tot al contrari, és un bé universal, que ha de començar només naixem, que ha de durar al llarg de tota la vida, però sobretot en les èpoques més primerenques, i per a la consecució del qual no ens han de doldre esforços ni diners, ja que de l’educació de cadascun dels components d’eixe poble, vindrà a la llarga, el seu progrés i el seu benestar.

És per aquesta reflexió anterior que des d’ací voldria agrair a l’equip que governa les Coves, al grup de JNP, el que hagen sabut valorar, prioritzar i escometre les accions oportunes per a solucionar les necessitats dels més menuts del poble, construint-los uns espais (un gimnàs i dos aules polivalents, així com la ludoteca) que els feien molta falta per a dur endavant una educació de qualitat, en aquestos moments, actualment, ja que ells ho necessitaven ara mateix, en el seu temps educatiu, i no els valia d’ací un temps(curt o llarg) que ja no seria el seu, ni promeses dilatòries d’autoritats responsables de l’educació valenciana, ni macrocentres imaginats en solars indeterminats.
Gràcies  JNP  per agafar el bou per les banyes, i fer política local amb lletra majúscula, afavorint els més menuts dels nostres ciutadans. Heu fet una tasca que a la llarga, a tots, ens donarà fruit.
                                                               Un covarxí agraït (si m’ho permeteu).