L’he vista a la premsa, quina desconsideració no ensenyar-me-la a casa, com es fa amb els íntims...

Ja li l’he vista! Sí que ne té!
És una miqueta més llarga que la nostra però, mirant-la bé, tot és cabota, la bomba ha sigut un coetet, i ficar un dos entre l’ú i el tres, em pareix que els ha partit per la meitat (1+3=4, i el 2 parteix per la meitat la suma del 4), però deu ser una estratègia dels assessors de Castelló (que per alguna cosa en tenen). El cos de darrere és prim, molt prim, massa flac (com diuen a Menorca), de segur que a estos no els deu deixar sucar a la cassola, els deu convèncer que tota ha de ser per a ell.

Voler, voler, poden voler, però poder, poder…

Molt preparada per a empentar, donar marxa i anar per feina, no la veig (però ara hi ha molts invents, per a poder). En determinades èpoques de la vida, es vol, però no es pot, només es té el desig, en aquest cas de governar (no malpenseu). Està feta a mida de la cabota: “ver, oir y callar” i “Viva les Coves”, Ah! I molta gent nascuda en altres llocs! El cap pensant no ha rebutjat aquesta opció, es veu que s’ha d’agarrar a tot, ja que “cuando no hay lomo, de todo como”.

La nostra és més grossa, té més força i està més preparada tota a una, la veig més compacta, amb més vitalitat; és més uniforme de davant al darrere, va tota a una, d’eixes que sense pensar-ho ni esperar-ho són resultones i eficients; té molts caps que quan una es cansa o defalleix, comença l’altre a treballar, i encara treballen tots els caps a l’hora i en equip, perquè saben fer-ho molt bé. Xè! No es pot comparar, perquè no hi ha punts de comparació, ni punts comuns per a perfilar un rànquing. Som tan diferents! Tots ho podeu veure, no hi ha color.

Els covarxins faran la seua elecció el 22 de maig, ells diran lliurement quina els complau més.