Ja falta molt poc per a eixes noves eleccions municipals i autonòmiques. Per això, d’un temps ençà l’ambient social ha començat a mobilitzar-se i on més efecte causa és en els pobles xicotets on tots ens coneixem. Es nota un cert nerviosisme i fins i tot diria jo una certa tensió en les relacions entre veïns.
I és que ens preocupa prou qui ocuparà la butaca de l’alcaldia perquè d’això depén, a més del dia a dia, el futur del poble. Estic convençut que les preferències de la majoria dels veïns es decanten per un alcalde honest i realista, algú que a més compte amb un bon equip disposat a desenrotllar una labor de govern en benefici de tot el poble. Crec que amb açò està tot dit, honest, realista i preocupat pel benestar del poble, no obstant això, els aspirants a la butaca sempre van més enllà en les seues promeses. La humil ciutadania solem i hem d’estar pendents d’estes promeses i traure conclusions perquè sens dubte cada candidat pretén vendre’ns la burra el millor que pot, però bé és cert que moltes vegades eixa burra no se sosté de peu. D’ací el nerviosisme i la tensió que he comentat a l’inici, ja que un sector del veïnat compra tot allò que li ofereixen sense prèvia comprovació i en canvi altres no es fien d’eixe paquet que pot contindre productes de poca confiança. Per sort el sentit comú predomina entre el veïnat del nostre poble i arribat el moment sabrà el que ha de fer. P.D. Ja que estem en època de promeses, si jo fora alcaldable oferiria a partir de maig una cosa que no se li ha ocorregut a ningú i es: “un cabal d’aigua permanent i abundant per als rius Sant Miquel i Vilanova aconseguint així un major atractiu per al poble durant tot l'any, incloent a més zones de pesca per a atraure si és possible un nombre més gran de turistes”.
Toni Albella
